El novembre del 2008 la Montse i jo vam decidir anar a creuar l'Alt Atles amb btt. Al Marroc ja hi havíem estat el mes de gener ascendint al Toubkal i fent una travessa pel desert en camell, però ara volíem creuar el massís més alt del país a lloms de les nostres bicicletes. L'experiència fou intensa i enriquidora, de manera que hem cregut interessant compartir-la amb qui hi estigui interessat, ja sigui per a realitza-la o per deixar-se portar per la lectura i acompanyar-nos en la nostra petita aventura. Així doncs... endavant!
 |
| Itinerari en verd realitzat en btt |
Durant 9 dies de pedaleig vam fer gairebé 600 kms i 5.600 metres de desnivell positiu acumulat, rodant per paisatges ben diversos, des de la sorra del desert fins a la neu dels colls de l'Atles, gaudint una vegada més d'aquest espectacular país, tant proper i tant exòtic a la vegada.
Vam estar rodant del 21 al 29 de novembre, i la veritat és que anar-hi un mes abans hagués estat més encertat, doncs vam haver de canviar els plans per culpa d'unes fortes nevades que havien caigut a la zona de l'Alt Atles poc abans que hi arribéssim nosaltres.
 |
| Recorregut més ampliat. En verd sobre la btt |
I és que quan pensem amb el Marroc tendim a pensar en deserts i molta calor, però no hem d'oblidar que també és un país molt muntanyós, especialment al massís del gran Atles, precisament a on havíem planejat la travessa. Per això quan vam arribar en bus a Midelt per a començar la Transatles, ens vam trobar que la neu cobria les parts més altes del massís i la gent ens va assegurar que la zona del circ de Jaffar estaria colgada de neu, així com altres colls que havíem de saltar.
 |
| Al mapa de relleu s'observa el bucle inicial per esquivar la neu |
Després d'una primera decepció, ho vam haver d'acceptar amb resignació i ens vam veure obligats a canviar els plans per anar cap al sud, en busca del bon temps i la calor. Enlloc de Midelt, vam sortir d'Er Rachidia i vam fer un bucle cap a Erfoud, per tornar després cap a l'Atles i enllaçar, ja a la cara sud del massís, amb la ruta que volíem fer, esquivant així els colls més alts que hi havia més al nord.
.jpg) |
| A la medina de Fes ens trobarem immersos en una cultura molt dirferent |
Pedalar pel Marroc és un còctel de sensacions noves, doncs ens trobarem immersos en una cultura molt diferent a la nostra i això farà que visquem tots els moments amb gran intensitat. L'hospitalitat inherent a la seva cultura es traduirà en continues invitacions a compartir el té, excusa perfecta per xerrar amb nosaltres de qualsevol cosa i passar una bona estona. Això sí, sense presses, com diuen ells: la pressa mata!
.jpg) |
| Al Marroc, qualsevol excusa és prou bona per petar la xerrada |
Per tant, deixeu l'estrès i les presses a casa, carregueu-vos de paciència i estigueu preparats per a que tothom vulgui petar la xerrada amb vosaltres i us convidin a prendre el té. Nosaltres en aquest viatge no portàvem tenda i alguna nit que ens va agafar encara pedalant ben lluny d'albergs i hotels, no vam tenir cap problema doncs ens van acollir a les seves llars.
.jpg) |
| Nenes berbers |
Però no sempre tot és tant bonic. Als indrets turístics, aquesta cultura de la comunicació alguns la tenen passada de voltes i us trobareu que us assetjaran sense treva. Són una minoria però si us en voleu desempallegar haureu de ser taxatius. Per algunes zones de l'Alt Atles on estan acostumats a veure-hi turistes (alguns dels quals tenen el mal hàbit d'anar regalant caramels i bolígrafs) la canalla us anirà al darrera demanant-vos alguna cosa, fins i tot en alguns indrets freguen la agressivitat.
.jpg) |
| La pressa mata |
Per sort, si fugim dels indrets més turístics trobarem la verdadera ànima del Marroc i, si tractem la gent amb respecte, ells faran el mateix i podrem gaudir de l'autèntica hospitalitat berber, perquè a la zona de l'Atles la població és majoritàriament berber, amb la seva cultura i llengua pròpies.
.jpg) |
| Al Marroc rural la vida es viu sense estrès |
En resum, un país excel·lent per descobrir pel nostre compte a cavall de la btt i una experiència 100 % recomanable per a tots els públics!
Així doncs, si ens voleu acompanyar durant aquesta petita aventura per les muntanyes de l'Atles marroquí, només heu de seguir llegint.
Endavant i benvinguts!!
