Segona Part

Complert el primer objectiu del viatge, encara ens quedaven un parell de dies per tornar a creuar l'Alt Atles, ara per un altre lloc i de sud a nord, així que, sense massa temps per perdre, des de Nkob ens van portar en cotxe fins a Ait Ben Haddou, punt d'inici d'aquest segon tram.

La cinematogràfica estampa d'Ait Ben Haddou

Una parella que vam conèixer el vespre abans a Nkob (ell era marroquí i ella francesa) ens van portar en cotxe de bon matí fins a la coneguda vila d'Ait Ben Haddou, a prop de la ciutat de Ouarzazate. Es tracta d'un antic poble fortificat (ksar) amb les cases  apilades i construïdes amb tova  (argila, sorra i palla) i fusta. La majoria de gent viuen a la part moderna però  a la vila antiga encara hi queden alguns habitants. 

Ait Ben Haddou, al fons

Degut a la seva espectacularitat i bon estat de conservació la UNESCO ho va declarar Patrimoni de la Humanitat i, a més a més, també és força conegut per ser l'escenari on s'hi han rodat unes quantes superproduccions hollywoodianes, com ara Lawrence d'Aràbia, La joia del Nil o Gladiator, entre moltes altres.

Ait Ben Haddou, un poble de pel·lícula

Òbviament, el poble emmurallat d'Ait Ben Haddou bé mereixia una visita, així que vam deixar les bicicletes en un comerç on ens les van vigilar  i ens vam dedicar a perdre'ns pels laberíntics carrerons del ksar mil·lenari  que fou construït en aquest indret perquè era un punt estratègic de la ruta de caravanes entre el desert i la ciutat de Marraqueix.

Una de les impressionants construccions de fang d'Ait Ben Haddou 

Ens va sorprendre que no es cobrés entrada per visitar l'antic ksar (si més no l'any 2008!), que es pogués vagabundejar per tot l'entramat de carrers i que fins i tot fos possible visitar l'interior d'alguna de les cases ben conservades amb tota la tranquil·litat del món, sense que t'emprenyés cap dels caça turistes tant habituals en altres indrets turístics del Marroc. 

Per l'interior d'Ait Ben Haddou

Fou un plaer molt relaxant gaudir d'aquella arquitectura arcaica, plena de formes i detalls que feien volar la imaginació com si fossis en una d'aquells films que allí s'havien rodat.                                                   

De nou en ruta

Un cop visitat Ait Ben Haddou i menjat alguna cosa, vam tornar a muntar sobre les bicicletes i vam seguir direcció nord, remuntant el riu Ounila per una pista on s'anaven succeint els poblets berbers tradicionals a la vegada que ens endinsàvem de nou a l'Alt Atles.

Kasbah Tamdaght

Una prova de la importància que aquesta mateixa ruta havia tingut per les caravanes comercials que creuaven l'atles, és la nombrosa quantitat de kasbah (pobles de fang emmurallats) que s'hi poden trobar. Algunes en molt mal estat, altres no tant, però totes elles testimonis de fang d'un passat gloriós.

Com pesa això!

Algun tram d'aquesta ruta presentava pendents contundents i ferm en força mal estat i, malgrat que va ser poc tros, això ens va retardar força. Aquest motiu, més el fet d'haver passat el matí visitant Ait Ben Haddou, va fer que la nit ens atrapés encara pedalant. 

Bona nit!  

Ja amb el cel ben fosc vam passar per una vila berber (podria ser Taguendoucht) on uns nois no van dubtar en acollir-nos aquella nit. Fent gala una vegada més de l'hospitalitat que tant els caracteritza, ens van donar de sopar i ens van cedir una habitació.

Gràcies i fins una altra!

Pel matí, després  de compartir un té i d'acomiadar-nos de la família berber, vam continuar la nostra ruta, que seguia remuntant la vall de l'Ounila, guanyant alçada progressivament.

Pobles berbers mimetitzats amb l'entorn

Com si d'un viatge en el temps es tractés, a mesura que ascendíem i penetràvem a l'interior de l'Alt Atles, els pobles eren d'aspecte més tradicional, totalment mimetitzat amb el àrid entorn.

Les kasbahs  els ksars fortificats s'anaven succeint 

En el transcurs de la ruta, les kasbahs i ksars fortificats, altius i orgullosos en altres temps, s'anaven succeint  en una batalla perduda contra el temps i els elements, demostrant, un cop més, que res és etern.
                                             

La vall del riu Ounila no té desperdici

Vam seguir remuntant la vall del riu Ounila i observant la vida que des de temps immemorables s'ha anat instal·lant a les seves ribes. No és en va que aquesta ruta és coneguda també com la ruta de les kasbah. Cada una d'elles semblant a l'anterior però certes peculiaritats que la doten d'un encant propi i particular.

Camí de la kasbah Telouet

Arribats a la vila d'Anemiter, la pista va fer un gir cap a l'oest i vam abandonar el riu Ounila, que seguíem des d'Ait Ben Haddou. Uns 10 kms després vam arribar a la coneguda kasbah Telouet.

Kasbah el Glaoui (o kasba Telouet)

La kasbah Telouet està al costat  del poble amb el mateix nom i també és coneguda com a kasbah el Glaoui, ja que fou la residència de Thami el Glaoui, personatge de llegenda pertanyent a la poderosa nissaga dels Glaoui, posseïdor d'unes mines de sal i conegut també com el senyor de l'Atles. A més de ser pachà de Marraqueix entre els anys 1912 i 1956, cobrava també impostos i controlava aquest important pas muntanyós, protegint les nombroses caravanes que passaven per aquestes terres.

El Glaoui encara reflexa la sumptuositat del seu gloriós passat

De fet la majoria de kasbah per les que havíem passat aquests dos dies havien crescut arran de l'abastiment i comerç amb aquestes caravanes i eren propietat d'aquesta poderosa família. Però d'entre totes elles destaca la coneguda com a kasbah el Glaoui, a Telouet, autèntic palau i residència habitual de Thami el Glaoui, últim senyor de l'Atles que, malgrat el seu deteriorament exterior, encara reflexa la sumptuositat del seu gloriós passat.

Interior de la kasbah el Glaoui

Per poder visitar el palau ens va haver d'obrir la porta un home del poble, que ens va acompanyar per les estances  tot explicant-nos alguna cosa referent a l'edifici. Tot i l'aspecte decadent de l'exterior, algunes de les estances de l'interior estaven molt ben conservades i mostraven una exquisida decoració, recordant-nos el luxe i la opulència amb que vivia aquesta poderosa família. Només entrar al palau ens va sobtar la gran similitud amb l'art decoratiu andalusí. 

Vistes al poble de Telouet des del palau del Glaoui

Després d'acordar una propina amb el "guardià" del palau, vam tornar a muntar a llom de les nostres bicis per seguir pedalant fins a enllaçar amb la carretera N-9, una de les principals artèries de comunicació que travessen el massís de l'Alt Atles.

Coll de Tiz n'Tichka

Una vegada a la carretera, en poc més de dos kms d'ascensió vam arribar al coll de Tiz n'Tichka, a 2.260 metres d'alçada, culminant així l'ascensió que havíem començat el dia abans des d'Ait Ben Haddou. Ara només ens faltava una llarguíssima baixada per carretera fins a Marraqueix, als peus de la cara nord de l'Alt Atles.

Baixant el port de Tiz n'Tichka

Però el dia se'ns va tornar a quedar curt (és el que té viatjar  pel Marroc a finals de novembre!) i la nit ens va tornar a atrapar abans d'arribar a Marraqueix. De totes maneres ja havíem gaudit baixant tot el port i ja només ens quedava planejar per carreteres amb força trànsit, així que vam decidir agafar un bus fins a Marraqueix i donar per acabat el viatge.

La plaça Jemaa el Fna a la tarda

Havien estat 9 dies intensos de pedaleig i de vivències. Molts kms i encara més experiències per un país meravellós on l'aventura encara és possible i on l'hospitalitat i les relacions humanes adquireixen el seu màxim esplendor, moltes vegades per sobre dels interessos materials i dels diners. Bé, això no sempre és així, especialment als llocs més turístics, com la plaça Jemaa el Fna, on s'apleguen tots els entabanadors i personatges amb interessos d'allò més obscurs. És la màgia del Marroc, o t'agrada o l'odies de tot cor, però de ben segur que no et deixarà indiferent...

La plaça Jemaa el Fna a la nit

FINS LA PROPERA !!!


►INFORMACIÓ PRÀCTICA